El paper de paret groc

Una dona jove és conduïda pel seu marit, que és metge, a una casa d'estiu per reposar d'un trastorn nerviós aparegut després d'un part. Se li prohibeix escriure i treballar, de manera que porta un diari d'amagat i passa els dies en una cambra entapissada amb un paper groc. Els dibuixos de la paret acaben ocupant-li tota l'atenció i li sembla veure-hi moure's una figura. El relat explora la reclusió domèstica, la cura de repòs i el discurs mèdic que desautoritza la pacient. Gilman en treu un text breu, en primera persona, on la coacció pren la forma d'un malson.