La dama de piques

Hermann, oficial d’enginyers, assisteix nit rere nit a les partides dels seus companys sense apostar mai cap carta. S’assabenta que una vella comtessa guardaria el secret de tres cartes guanyadores, obtingut temps enrere a París, i decideix arrencar-l’hi. Per acostar-s’hi, fingeix estimar Lizaveta, una noia pobra que la comtessa ha acollit i que li fa companyia, i una nit s’introdueix a la casa. El relat explora la cobdícia, el càlcul fred i la part d’atzar que cap càlcul no pot reduir. Puixkin manté l’equilibri entre l’estudi de caràcter i el conte fantàstic, sense dir mai quin dels dos s’imposa.