Catàleg complet

Novel·la d’amor i d’aventures. A Londres, a començament del segle XX, Helen Wynton, una jove secretària pobra, somia veure les neus eternes dels Alps. Un americà ric, Charles Spencer, sent aquest desig i, sense revelar el seu nom, paga un petit diari perquè l’enviï a escriure articles en un gran hotel de Maloja, a Suïssa. Però Mark Bower, un home ric que s’interessa massa per ella, puja al mateix tren. Entre hostes distingits, guies de muntanya i glaceres, Spencer vetlla per Helen, mentre un vell guia, Stampa, amaga un antic dolor lligat a Bower. Una història d’amor i de suspens en els grans paisatges dels Alps suïssos.

Diverses figures històriques i literàries es reuneixen a través de les seves relacions més notables, marcades per l'atracció, el conflicte i la influència mútua. Cada parella revela una dinàmica única que combina la passió, l'ambició i la rivalitat. El relat explora aquests lligams des d'una mirada narrativa i en posa en relleu l'impacte sobre els camins individuals. Aquest llibre ofereix una sèrie de retrats vius i accessibles. L'autor examina les relacions humanes a través d'exemples cèlebres i contrastats.

Novel·la anglesa de Thomas Hardy, publicada el 1873. Un dia d’hivern, Stephen Smith, jove ajudant d’un arquitecte de Londres, arriba a un poble aïllat de la costa, a l’oest d’Anglaterra, per estudiar la vella església que cal restaurar. Allotjat a casa del rector, s’enamora de la seva filla Elfride, una noia d’ulls blaus. Però Stephen amaga un secret: el seu pare és paleta en aquell mateix poble. El rector s’oposa al casament, i Stephen se’n va a treballar a l’Índia per fer fortuna. Aleshores Elfride coneix Henry Knight, un crític que Stephen admira per sobre de tothom. Una novel·la sensible sobre l’amor i el pes de les classes socials.

Crònica publicada el 1889, el mateix any de la catàstrofe. A finals de maig de 1889, unes pluges interminables fan créixer els rius al voltant de Johnstown, una ciutat industrial de Pennsilvània encaixada al fons d’una vall. El 31 de maig, riu amunt, una presa de terra cedeix i el llac que retenia es precipita sobre la ciutat. El llibre aplega notícies dels diaris i relats de testimonis: les famílies refugiades als terrats, l’incendi de les runes amuntegades contra el pont de pedra, la recerca dels morts i, després, l’ajuda enviada des de tot el país. Un testimoni de l’època, directe i sovint colpidor, sobre una tragèdia que va trasbalsar tota Amèrica.

Un arqueòleg que viatja per Andalusia coneix un bandoler buscat per la justícia, don José, i després una gitana que diu la bonaventura a Còrdova. Uns quants mesos més tard retroba don José a la presó, la vigília de la seva execució, i n’escolta la confessió. Antic caporal a qui havien promès un ascens, José explica com va conèixer la Carmen, com va desertar i com ella el va arrossegar a la vida del contraban. La novel·la breu explora la gelosia, la llibertat que la Carmen no cedeix a ningú i la mirada del viatger erudit sobre els gitanos d’Espanya. Mérimée emmarca aquest relat en una recerca erudita que n’accentua la fredor.

Fiódor Karamàzov, pare llibertí, s'enfronta al seu fill gran Dmitri per una herència i per la mateixa dona. Al seu voltant, Ivan, turmentat pel problema del mal, i Alioixa, novici al monestir, prenen camins oposats, mentre el criat Smerdiakov observa. Quan el vell és assassinat, les sospites recauen sobre Dmitri, i el judici obliga cadascú a dir què creu. La novel·la explora la culpa, la llibertat i la fe en un món on tot sembla permès. Dostoievski hi porta el relat criminal fins a preguntar qui, dins d'una família, és innocent.

Lucy Graham, una jove atractiva amb un passat misteriós, es casa amb un home ric i s'instal·la en una vida còmoda. Però elements del seu passat retornen i desperten les sospites de Robert, un familiar decidit a treure la veritat a la llum. La tensió creix al voltant de la identitat i de les intencions veritables de la Lucy. El relat va revelant secrets i manipulacions en una atmosfera de suspens que no para de créixer. L'autora basteix una novel·la captivadora sobre les aparences, l'engany i les conseqüències del passat.

Emma Woodhouse, jove rica i segura del seu criteri, s'ha imposat la tasca d'arreglar els casaments del seu entorn. Convençuda que treballa per la felicitat dels altres, guia una amiga sense fortuna i interpreta a la seva manera les intencions de cadascú. Els seus arranjaments es giren a poc a poc contra els qui havien de servir, i contra ella mateixa. La novel·la explora la ceguesa sobre un mateix, les diferències de rang en un poble anglès i el pas de la certesa al dubte. Austen hi condueix una comèdia social on la ironia corregeix pacientment la seva protagonista.

La Lucy, una jove anglesa de viatge per Itàlia, descobreix un món més lliure i més intens que aquell on ha crescut. La trobada amb en George, un home sincer i apassionat, sacseja les seves certeses i les convencions socials. De tornada a Anglaterra, ha de triar entre la seguretat d'una vida convencional i la força dels seus sentiments veritables. A través del seu recorregut, la novel·la explora la tensió entre el desig i les normes socials. L'autor ofereix una obra elegant i lluminosa sobre l'emancipació, l'amor i el coratge de ser un mateix.

Novel·la nord-americana de 1915. Un matí de juny, un jove que es fa dir Walker Farr camina per les carreteres de Nova Anglaterra. Té l’aspecte d’un rodamón, però parla com un home instruït i amaga el seu passat. S’atura a Marion, una ciutat de fàbriques de cotó on la febre tifoide colpeja les famílies pobres. La causa és l’aigua dels rius que ven la companyia del coronel Dodd, que també controla els polítics de l’estat. Sense demanar res per a ell, Farr s’uneix a la lluita i coneix la Kate Kilgour, la secretària de Dodd. Una novel·la viva sobre el coratge d’un home sol davant d’una maquinària política.

Novel·la anglesa, segona part d’una «novel·la de Sussex». El 1908, en una ciutat costanera del sud d’Anglaterra, la Ruth, antiga cambrera, es casa amb l’Ernie Caspar, un obrer que cria com a filla seva la petita Alice, nascuda abans del seu matrimoni. Passen els anys: neixen altres fills, l’Ernie perd la feina i el lloguer es deu a l’Alf, el germà de l’Ernie, que encara desitja la Ruth. En Joe Burt, un sindicalista vingut del Nord, se n’enamora. Les vagues es multipliquen i la por de la guerra creix fins a l’estiu de 1914. El retrat sensible d’una dona del poble, forta i fidel.

Biografia nord-americana publicada en vida del seu protagonista. John Algernon Owens explica la vida de Willard Glazier, nascut en una família modesta de l'estat de Nova York: la infància a la granja, els anys de mestre d'escola, després la guerra de Secessió a la cavalleria de la Unió, la captura, la presó i la fuga. Convertit en un autor d'èxit, Glazier travessa els Estats Units a cavall i després baixa en canoa pel Mississipí, del qual afirma haver trobat la font veritable, fins al golf de Mèxic. Un retrat admiratiu, ric en cartes i articles de l'època.

La família Otis, nord-americana i pragmàtica, compra una casa senyorial anglesa que el propietari diu encantada des de fa tres segles. El fantasma de sir Simon multiplica aparicions, cadenes i taques de sang sense obtenir dels nouvinguts el terror que espera. Humiliat per uns llogaters que li netegen els efectes i se'n riuen, troba un interlocutor inesperat en la jove Virginia. El relat explora la trobada del Nou Món amb les tradicions angleses i el lloc que la burla deixa a la compassió. Wilde hi condueix primer la paròdia d'una història d'aparicions, abans de canviar-ne el to.

Hermann, oficial d’enginyers, assisteix nit rere nit a les partides dels seus companys sense apostar mai cap carta. S’assabenta que una vella comtessa guardaria el secret de tres cartes guanyadores, obtingut temps enrere a París, i decideix arrencar-l’hi. Per acostar-s’hi, fingeix estimar Lizaveta, una noia pobra que la comtessa ha acollit i que li fa companyia, i una nit s’introdueix a la casa. El relat explora la cobdícia, el càlcul fred i la part d’atzar que cap càlcul no pot reduir. Puixkin manté l’equilibri entre l’estudi de caràcter i el conte fantàstic, sense dir mai quin dels dos s’imposa.

A bord d'un transatlàntic que torna d'Àsia, un passatger insomne aborda el narrador de nit i li demana secret. Metge alemany relegat en un lloc de les Índies Neerlandeses, explica la visita d'una europea que li va venir a reclamar una intervenció il·legal. La negativa, dictada tant per l'orgull com pel desig, el llança a perseguir aquella dona com un home pres de follia. El relat explora l'obsessió, l'honor mal entès i la solitud dels europeus als tròpics. Zweig tanca la confessió en una nit de travessia, on la cursa d'un home ja no s'atura.

De tornada d’Europa, el doctor Simão Bacamarte s’instal·la a la petita vila d’Itaguaí, al Brasil, i més endavant hi funda un manicomi, la Casa Verda, per estudiar científicament la bogeria. Els seus criteris s’eixamplen setmana rere setmana: primer un veí respectable, després tants habitants que el manicomi acaba tancant quatre cinquenes parts de la vila; tot seguit, són els més assenyats els qui travessen les reixes. La vila s’inquieta i després es revolta, mentre el savi continua la seva demostració. Aquest relat breu explora les fronteres de la raó i el poder de qui les traça. Machado de Assis en fa una sàtira freda, on la ironia fa el paper de diagnòstic.

Laura viu sola amb el seu pare en un castell aïllat d'Estíria, lluny de qualsevol veïnat. Un accident de carruatge porta a casa seva una jove convidada, Carmilla, la llangor i la bellesa de la qual sedueixen de seguida tothom. A mesura que l'amistat entre totes dues es fa més intensa, Laura s'afebleix, mentre morts inexplicables colpegen els pobles del voltant. El relat explora el desig prohibit, el domini exercit sobre una noia i la por que s'instal·la en un lloc tancat. Le Fanu hi fixa, un quart de segle abans de Dràcula, trets duradors de la figura del vampir.

Novel·la política i sentimental nord-americana de 1905. Jimmy Grayson, un jove advocat de l’Oest gairebé desconegut, és escollit per sorpresa candidat del seu partit a la presidència dels Estats Units. Harley, reporter d’un diari de Nova York, segueix la seva campanya a bord d’un tren especial i s’enamora de la Sylvia, la neboda del candidat, una jove lliure vinguda d’Idaho. Però uns financers del partit volen que Grayson calli sobre els aranzels. Un relat viu d’una campanya electoral i del preu de l’honestedat en política.

Recollit al mar després d'un naufragi, Edward Prendick és desembarcat en una illa aïllada del Pacífic on viuen un savi bandejat i el seu ajudant. Els habitants de l'illa, de trets desconcertants, reciten una Llei com si fos una pregària, i de nit surten crits del laboratori. Prendick acaba descobrint la naturalesa dels experiments de Moreau i la fragilitat de l'ordre que han instituït. El relat explora els límits de la ciència, el dolor infligit als éssers vius i el que separa l'home de l'animal. Wells hi escriu una faula fosca sobre el poder de crear sense saber què es crea.

Ismael, mariner sense lligams, s'embarca a Nantucket al Pequod, un balener que comanda el capità Ahab. Mutilat temps enrere per un catxalot blanc, Ahab ha fet de la seva persecució una obsessió a la qual sotmet tota la tripulació. El vaixell recorre els oceans entre caceres de balenes, històries de coberta i presagis que ningú no gosa anomenar. La novel·la explora l'obsessió, la indiferència de la natura i la frontera entre el coneixement i la desmesura. Melville hi barreja el relat d'aventures, la recerca erudita sobre la balena i la meditació metafísica.

Rousseau parteix d'una constatació: l'home neix lliure i pertot és encadenat. Cerca aleshores una forma d'associació on cadascú, en unir-se a tots, continuï obeint només a si mateix. D'aquest pacte en treu la sobirania del poble, la voluntat general, la llei com a expressió de tots i un govern reduït a la condició de servidor. L'obra explora la legitimitat del poder, la igualtat, la representació i les condicions que fan durar una república. Rousseau fonamenta en la raó el que la tradició fonamentava en la força o en el dret diví, amb una llengua ferma i demostrativa.

Novel·la d’aventures ambientada en un futur proper, en què immensos avions de línia uneixen Plymouth i Nova York en trenta hores. El narrador, sir John Custance, dirigeix la policia aèria britànica i acaba de prometre’s amb Connie Shepherd, una actriu adorada pel públic londinenc. Uns pirates amb motors silenciosos saquegen els avions de línia sobre l’Atlàntic i segresten la Connie, que ha marxat aquell mateix vespre cap a Nova York. Irreconeixible sota una disfressa, sir John segueix el seu rastre fins a la costa de Cornualla. Un relat àgil, entre investigació i aventura aèria.

A l'Estat Únic, envoltat d'un mur de vidre, els homes porten un número, viuen a hores fixes i habiten apartaments transparents. D-503, enginyer de la nau Integral, escriu el diari que destina als pobles que seran conquerits, fins que coneix I-330, que l'arrossega fora de les regles. El que sent aleshores no té nom en la seva llengua. La novel·la explora la llibertat, la felicitat imposada i el que queda d'un individu quan tot és comú. Zamiatin hi dona a la distopia moderna una de les seves primeres formes.

Novel·la d’aventures nord-americana. Peter Moore, radiotelegrafista dels vapors de passatgers del Pacífic, té l’oïda més fina del seu ofici. Al barri xinès de San Francisco, una dona li llança des d’una finestra una nota que li ordena mantenir-se’n lluny i esmenta una ciutat llunyana: Len Yang. Una crida d’auxili en morse, una jove nord-americana segrestada i una fugida en sampan per un riu prop de Xangai l’arrosseguen cap al domini del «Drac Gris», amo de mines de cinabri. Un relat de misteri trepidant, a la Xina de començament del segle XX.