Catàleg complet

A la costa de Maine, a principis del segle XX, el jove capità Boyd Mayo comanda el iot de vapor de Julius Marston, un financer de Wall Street, i s’enamora de la seva filla Alma. Humiliat per Marston davant dels convidats, decideix marxar. Aquella mateixa nit, enmig de la boira, un veler molt antic carregat de fusta l’enganxa en passar i se l’emporta mar endins. Segueixen una tempesta, l’ajuda que dona a unes famílies de pescadors expulsades de la seva illa i una lluita contra Marston, que vol apoderar-se de les línies de vaixells de vapor de la costa. Una novel·la d’aventures i d’amor, plena d’humor, al ritme de les velles cançons de mariners.

Recull d’assaigs publicat el 1862 per John Hill Burton, historiador escocès. Amb humor, l’autor retrata els caçadors de llibres: el col·leccionista que compra el seu primer exemplar repetit, el que remena les parades de llibres vells, l’habitual de les subhastes, el lector errant que llegeix una mica de tot. Parla també del naixement de les grans biblioteques, de l’ofici de bibliotecari i dels clubs d’afeccionats que reediten textos antics, com el Roxburghe Club. Aquesta edició s’obre amb una biografia de l’autor escrita per la seva vídua. Una mirada erudita i somrient sobre la passió pels llibres.

Novel·la anglesa. A la vall del Ziller, al Tirol, dos joves anglesos de viatge, Will Deverill, poeta i músic, i el seu amic Florian Wood, un esteta afectat, descobreixen la Linnet, una jove vaquera de les pastures de muntanya que canta amb una veu excepcional. L'hostaler del poble, Andreas Hausberger, el seu amo i professor de cant, en vol fer una cantant d'òpera i casar-s'hi; Franz Lindner, un jove caçador gelós, també la festeja. De les pastures alpines als escenaris d'òpera, una història d'amor i d'ambició explicada amb humor.

Novel·la britànica de guerra i d’amor, narrada pel seu protagonista. El 1854, Harry Hardinge, jove oficial dels fusellers gal·lesos, espera a Winchester la partida cap a la guerra contra Rússia. Convidat a una gran finca del nord de Gal·les per Sir Madoc Lloyd, vell amic de la família, hi retroba Lady Estelle Cressingham, a qui estima en silenci, i un rival inquietant, Hawkesby Guilfoyle. Després el regiment parteix cap a Crimea: la batalla d’Inkerman, les trinxeres davant Sebastòpol, una missió solitària en terra enemiga. Un relat viu que segueix els soldats sota la bandera del drac roig.

Ferdinand, un aventurer ambiciós i sense escrúpols, recorre Europa manipulant i enganyant els qui troba per anar pujant esglaons. Adopta identitats i estratègies múltiples per assolir els seus fins, indiferent a les conseqüències. Les seves maquinacions acaben exposant-lo a situacions cada cop més arriscades. El relat segueix el seu ascens i els seus contratemps en un món dominat per les aparences i l'astúcia. Aquesta novel·la s'endinsa en la ment d'un antiheroi calculador. L'autor construeix una crítica esmolada de l'ambició i de la doblesa.

Aquest recull aplega els primers relats de Lu Xun, publicats poc després de la caiguda de l’imperi. Un home llegeix als llibres d’història que els seus veïns es mengen les persones, un lletrat arruïnat s’aferra a la seva dignitat en una taverna, un pare compra per al seu fill un remei amarat de sang. La veritable història d’A Q, la més llarga, segueix un jornaler de poble que converteix cada humiliació en una victòria imaginària. El conjunt explora la servitud dels costums i la distància entre les paraules i els actes. Lu Xun escriu en la llengua parlada, amb una prosa seca que refusa tot consol.

Un advocat de Wall Street contracta un copista nou, Bartleby, silenciós i al principi irreprotxable. Un dia li demana una feina corrent i ell respon que preferiria no fer-la, i des d'aleshores oposa la mateixa fórmula a qualsevol petició. Instal·lat al despatx sense exigir res ni cedir res, posa el seu patró davant d'un refús que cap autoritat no resol. El relat explora el treball d'oficina, la solitud urbana i la impotència de la bona voluntat davant d'un retraïment absolut. Melville converteix una anècdota d'escrivents en una faula inquieta sobre el lloc de l'individu a la ciutat moderna.

Fill petit poc estimat, franc fins a la brutalitat, un jove de Tòquio accepta una plaça de professor de matemàtiques en una petita ciutat de Shikoku. Els alumnes el posen a prova des de les primeres setmanes, primer a classe i després durant la seva primera nit de guàrdia a l’escola, i la sala de professors resulta encara més retorçada, amb les seves intrigues i els seus malnoms. Incapaç d’intrigues i de compromisos, pren partit, es guanya enemics i prepara una revenja a la seva manera. La novel·la explora l’honestedat maldestra, la hipocresia de les institucions i l’enyorança de casa. Sōseki en fa una comèdia àgil, portada per una veu parlada que ho jutja tot en veu alta.

Aquestes dues narracions petersburgueses segueixen cadascuna un funcionari menut que la capital sobrepassa. Akaki Akàkievitx, copista escarrassat i objecte de burles, es priva de tot durant mesos per fer-se tallar el capot nou que finalment li val alguna consideració. Kovaliov, assessor de col·legi, es desperta sense nas i aviat es creua amb l'òrgan fugitiu, d'uniforme i amb un rang superior al seu. Els dos relats exploren la vanitat dels graus i el fantàstic que apunta sota l'administració. Gógol hi barreja la bufoneria i la pietat, en un Petersburg on l'absurd té força de reglament.

La vigília de Nadal, la petita Marie troba entre els regals un trencanous de fusta, que pren sota la seva protecció quan el seu germà Fritz li trenca tres dents. Sola al saló, veu com les joguines prenen vida i lliuren batalla contra un exèrcit de ratolins encapçalat per un rei de set caps. Ferida en la batussa, escolta la història de la princesa Pirlipat, que explica d’on ve el petit soldat de fusta. El conte explora la infància, la frontera entre el somni i la vetlla, i el crèdit que es dona al que explica un infant. Hoffmann encaixa els relats els uns dins dels altres en una fantasia on el meravellós conserva sempre una explicació possible.

Irene Wagner porta a Viena una vida burgesa sense núvols al costat d'un marit advocat de renom i de dos fills, i des de fa uns mesos es veu amb un jove pianista. En sortir de casa d'ell, una desconeguda l'aborda, es diu l'amant abandonada d'aquest home i li reclama diners. Les exigències es repeteixen i la por de ser descoberta s'instal·la en els gestos més ordinaris de la casa. Zweig segueix l'efecte del xantatge sobre una dona que no es pot confiar a ningú i que comença a observar els seus amb una vigilància nova. El relat explora la falta, el silenci i el que un secret fa d'una vida endreçada.

En una pensió de la Riviera, la fugida de la senyora Henriette, que ha marxat amb un jove francès conegut el dia abans, divideix la taula dels habituals. El narrador, l'únic que la defensa, rep poc després la confidència de la senyora C., una anglesa de seixanta-set anys que guarda des de fa vint anys el record d'un sol dia. Vídua i desvagada, una nit al casino de Montecarlo no observava els rostres dels jugadors, sinó les seves mans. Les d'un home molt jove la retenen, i decideix intervenir. El relat explora la passió sobtada, l'atzar i la part d'una existència que cap en vint-i-quatre hores.

Cinc estudis biogràfics sobre sis persones de l'antiga Anglaterra, sovint oblidades: Magdalen Herbert, amiga del poeta John Donne; el poeta i metge gal·lès Henry Vaughan; l'autor de comèdies George Farquhar; Topham Beauclerk i Bennet Langton, amics de Samuel Johnson; i el crític William Hazlitt. De 1561 a 1830, l'autora en segueix les famílies, les amistats i les obres. Retrats vius, plens de detalls certs sobre tres segles de vida anglesa.

Aquest recull aplega deu relats de Poe, des de cases rosegades pel seu passat fins a confessions d’assassins que es creuen lúcids. S’hi troben La caiguda de la casa Usher, La màscara de la mort roja, El cor delator i la primera investigació del cavaller Dupin. La majoria els narra en primera persona un narrador atrapat entre la raó i el terror, i la tensió creix fins a l’última línia. El conjunt explora la culpa, la bogeria, la mort i els límits de la ment que les observa. Poe hi fixa les formes duradores del relat de terror i del relat policíac.

Txitxikov arriba a una ciutat de província, es fa ben veure per la societat local i visita els propietaris dels voltants. Els proposa un negoci singular: comprar els serfs morts des de l'últim cens, que encara figuren als registres i fan pagar impostos als seus amos. De finca en finca desfilen l'avar, el grosser, la vídua desconfiada i el somiador, fins que la ciutat es pregunta qui és el visitant. La novel·la explora la cobdícia i un país que delaten els seus petits arranjaments. Gógol en fa una galeria còmica que a poc a poc esdevé un inventari moral.

París, 1482: la gitana Esmeralda balla a la plaça de Grève mentre la ciutat celebra la festa dels Folls. El campaner deforme del temple, Quasimodo, i l'ardiaca Claude Frollo, que l'ha criat, en queden tots dos trasbalsats. Entre el claustre, la Cort dels Miracles i la picota, la noia esdevé l'objecte d'un desig que no gosa dir-se. La novel·la explora el fanatisme, la violència de les multituds, la bellesa i la lletjor, i la catedral com a memòria de pedra d'una època. Hugo fa del París medieval un personatge de ple dret, reconstruït carrer per carrer.

El 1866, un monstre marí inexplicable inquieta les marines del món, i el juliol del 1867 el professor Aronnax s'embarca per perseguir-lo. Un xoc amb el monstre el llança al mar juntament amb un arponer canadenc, i el seu criat salta darrere seu: tots tres són recollits a bord del Nautilus, un submarí que comanda el capità Nemo. Hostes i presoners d'aquest home que ha trencat amb la terra ferma, recorren amb ell els oceans del planeta. La novel·la explora la ciència, la llibertat d'un home que viu fora de les lleis de qualsevol país i la fascinació d'un món submarí llavors desconegut. Verne hi barreja l'inventari naturalista i el relat d'aventures, al ritme de les escales i de les tempestes.

Disset contes còmics enllaçats, narrats per Torchy en la parla popular de Nova York. Pèl-roig, antic noi dels encàrrecs d’una oficina i ara secretari particular del president d’una gran companyia, Torchy està casat amb la Vee i tenen un nadó. Les històries passen el 1918 i el 1919, a Nova York i als seus afores, al final de la Primera Guerra Mundial. A l’oficina i a casa, ajuda a la seva manera els companys, els veïns i els amics, sovint en qüestions d’amor. Una mirada viva i divertida a la vida americana d’aquella època.

Benjamin Franklin explica el seu recorregut, de la impremta del seu germà a Boston als afers públics de Filadèlfia. Descriu el seu aprenentatge d'autodidacta, els primers diaris, les societats de lectura que funda i el projecte d'adquirir tretze virtuts. El relat segueix l'artesà convertit en editor, inventor, notable i després representant de les colònies a Europa. El llibre explora el treball, la frugalitat, la utilitat pública i la idea que un caràcter es construeix com s'aprèn un ofici. Franklin ofereix un dels primers relats d'èxit personal, amb el to d'una carta al seu fill.

El 1805, Rússia entra en guerra contra Napoleó i els salons de Petersburg en discuteixen en francès. La novel·la segueix Pierre Bezúkhov, hereu maldestre i buscador de sentit, el príncep Andrei Bolkonski, que marxa al front per fugir de la seva vida, i Nataixa Rostova, la infantesa de la qual s'acaba entre dos balls. De Moràvia a l'incendi de Moscou, els destins privats es lliguen enmig dels exèrcits. L'obra explora l'amor, la mort, la fe i la part dels individus en els esdeveniments. Tolstoi hi entrellaça la crònica familiar i la reflexió sobre la història, negant que els grans homes l'expliquin.

El desè any del setge de Troia, Agamèmnon pren a Aquil·les la captiva que li pertocava, i el millor dels aqueus es retira a la seva tenda. Privat d'ell, l'exèrcit grec lliura batalla a la plana: duel de Paris i Menelau, gestes de Diomedes, comiat d'Hèctor i Andròmaca. Una ambaixada va a suplicar a Aquil·les que torni, en va, mentre els troians avancen i forcen la muralla davant de les naus. Aquest primer volum explora la còlera, l'honor i el pes dels déus sobre els homes. Homer hi dona a cada combatent un nom, un origen i una mort descrita amb detall.

Novel·la anglesa. Un matí de maig del 1919, el pintor Philip Esdaile ofereix un esmorzar als amics al seu taller de Chelsea, a Londres. De sobte, un avió s'estavella a prop i dos aviadors, enganxats al mateix paracaigudes, cauen sobre la teulada: un és mort, l'altre, Chummy Smith, un amic de guerra del pintor, sobreviu. A la teulada hi ha una pistola que ha disparat. En lloc d'avisar la policia, els amics decideixen mantenir l'afer en secret i buscar la veritat entre ells. Un relat d'investigació original i irònic, narrat per un dels convidats.

Els troians han arribat a les naus i el foc amenaça la flota quan Pàtrocle obté d'Aquil·les les armes per rebutjar-los. La seva mort sota els cops d'Hèctor torna Aquil·les al combat, amb una armadura forjada per Hefest i una fúria que res no atura. La plana, després el riu i després les muralles de Troia veuen com els dos homes es retroben, mentre la ciutat mira. Aquest segon volum explora el dol, la venjança i la pietat que un enemic encara pot inspirar. Homer condueix el poema fins als funerals d'Hèctor, després d'una nit en què un pare ve a reclamar el cos del seu fill.

Novel·la anglesa, continuació de L'escola dels sants. Londres, 1869: Robert Orange, jove diputat catòlic d'origen francès i protegit de Disraeli, es casa amb Brigit, una jove vídua a qui estima amb un amor gairebé místic. El mateix dia del casament se sap que el primer marit de Brigit, que es creia ofegat, és viu: el seu matrimoni, per tant, no és vàlid. Entre la política, la fe i el judici de la societat, Orange ha de decidir com actuar, mentre l'ambiciosa lady Sara de Treverell s'interessa per ell. Una novel·la seriosa sobre l'amor, l'honor i la consciència.